Assegut al jardí he vist allò que semblava un insecte de color groc que lluitava per avançar entre la gespa. He mirat un poc més enfora i n'he vist un altre. Volia saber que eren aquells visitants i m'hi he apropat, per descobrir que eren formigues amigues que transportaven trocets de flors a sobre i que els portaven a casa seva.
M'he aixecat i amb gran sorpresa he admirat una gespa tacada amb desenes de puntets grocs tremolosos que s'obrien pas en una única direcció.
Ho he vist clar.
Ja no eren formigues. Eren un únic ésser que treballava per separat per realitzar la feina més eficientment. I no s'ha aturat aquí. Després, aquella formiga gegant s'ha convertit en terra, gespa, formiga i flor; per mostrar-me un ésser viu únic més gran: el Jardí.
He tancat els ulls i l'ésser Jardí ha absorbit a Krahm, pedra, ciment, ocell, poble, bosc, mar i oceà i jo ja no era Krahm. Era Jardí i era Món. Els límits de l'individu no existeixen. L'aire que surt del meu nas es confon amb l'aire que respiren els insectes i la terra que aguanta els meus peus fa desprendre cèlules de la meva pell.
Tu ets jo. Jo som tu.
Benvingut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Brillant!
I cert! Som l'ecosistema!
Qué momento sentirse así, parte de un todo, parte del mundo.
Un post genial, casi te hace sentir lo mismo.
Miq: Benvingut! :) Els comentaris de l'altra banda de l'Atlàntic es reben amb alegria.
Hematie: Desig poder sentir-me així sempre... la por es dilueix fins a desaparèixer. ^^
és el principi de la no-dualitat...
Satori!!!
Aquest post Il·lumina!
Ja no ets Krahm, ets Buda!
Nimue i Jaqme: Relacionar el meu post amb la no-dualitat i el budisme és del millor que em podien dir! Gràcies!
D.T.Suzuki: "Com diuen les escriptures budistes, la obscuritat de la cova es converteix en il·luminació quan es crema una torxa de intuició espiritual. No es tracta de que quelcom anomenat obscuritat s'hagi de treure introduint després quelcom conegut amb el nom de il·lumunació, sino que la il·luminació i la obscuritat son substancialment una mateixa cosa ."
I xerrant de connexions.
Has llegit el darrer post de "El que mai et vaig dir"?
El que dius em recorda molt al Thich Nhat Hanh... L'has llegit algun cop? Estic segur de que t'agradaria!
Publica un comentari