Thibaud Emú

Thibaud Emú va néixer agenollat, amb el front tocant el sòl i el nas banyat.

El primer que va fer va ser adonar-se'n de la seva existència; després, obrir la boca i els ulls amb força, com si aquests també ajudessin a omplir el seu pit d'un aire que no respiraria encara. Fet l'inevitable, es va incorporar i encara sobre els seus genolls, observà al seu costat a Quimb Anfel i a l'Innombrable en la mateixa posició que ell acabava d'abandonar.

Quimb Anfel es va sacsejar violentament i aixecà el seu cap, mirant amunt, arquejant l'esquena i aspirant amb força; mentre l'Innombrable queia sobre el seu costat dret sense realitzar cap altre moviment. Fet l'inevitable, el primer va romandre amb els ulls tancats; el segon, també.

El silenci va devorar l'agradable falta de so abans existent i Thibaud Emú només pogué plorar per lliurar-se d'ell. Quimb obrí els ulls. I els llavis. "Sé qui ets, sé qui som i sé qui havia de ser ell. Per qué no sé res més?" va dir.