Ahm Davy va caminar, caminar, caminar.No sabia què més podia fer; avançar primer un peu, després l'altre. Recórrer i visitar tots aquells llocs que xerraven d'ell, que ara eren l'única cosa que encara el lligaven al món.
Es va creuar amb la dóna que cada dia li venia el pa. Ell va dir "Bon dia Livia, avui crec que vull un pa diferent" mentre mirava com ella seguia el seu camí a casa després de complir un dia menys de vida.
Es va creuar amb la simpàtica, i tan dolça cambrera que cada dia li servia el cafè amb una cara feliç dibuixada al torcaboques. Ell va dir "Gràcies. Avui la cara és més feliç que ahir" mentre mirava com ella comprava una bufanda vermella que s'embolicà de seguida.
Ahm va seguir caminant, i es creuà amb el gos màgic que lladrava cada vegada que passava davant del seu jardí de camí a la feina. Aquest mossegava un troç de tela que portava brodat: Ahir, avui, demà.
Quan va haver fet el que ell considerava l'últim pas, es va asseure al banc on mirava cada tarda una finestra de l'edifici groc i roig que tantes hores havia contemplat. Aquella finestra mai s'obria però li agradava pensar que darrera, una vella teixia roba per als seus néts.
Ahm Davy va deixar de mirar les cortines, agafà una branqueta de l'arbre que l'abraçava quan les gotes de pluja intentaven ferir-lo, o quan el sol copejava amb massa força la seva pell; i va escriure a la terra del camí: D'acord.
6 comentaris:
Fotografia: Flickr de Slothenstein.
No sé per què però me recordes en Neil Gailman. La manera d'escriure?
Els noms? O només és que sembla que està a punt de passar en qualsevol moment quelcom extraordinari?
A mi también me da esa sensación, que es genial, de que en cualquier momento puede pasar algo, un poco también como con David Lynch pero a tu manera :)
Me gusta lo que Ahm escribió en la tierra del camino.
M'hi sumo.
Llegir-te és com somiar dins la boira.
El descobriment ha estat meu;
M'agrada.
Quan un torna a un lloc conegut i familiar després d'un temps, espera que la gent que abans hi havia encara el recordin.
Tenint en compte que els visitants que he tengut (Jaqme, Hematie, elquemaietvaigdir recentment, i miq) son els habitants dels blogs que m'agrada visitar...crec que tenc molt que agrair.
:)
Publica un comentari