Aquest home que intenta forçar el rellotge per evitar l'inexorable pas del temps som jo. Cada dia és una lluita constant amb aquests metalls punxeguts, que em recorden el post que vaig escriure fa uns mesos i que posava punt i apart a la primera etapa d'aquest lloc.

Pens en les meves prioritats, i intent complir-les, per això no escric tan sovint com voldria. Llegiu més abaix. ______________________________________________________________
Què tenim aquí? Una meravellosa piràmide que representa aquells graons que hem de completar per poder passar al següent nivell fins arribar a l'extrem més punxegut (avui va de punxes).

Abans xerrava de les meves prioritats. Les meves obligacions hi ha dies que no em deixen temps més que per complir les necessitats en vermell: Homeostasis i acompanyants. Altres puc accedir a la zona groga.

El cas, és que encara que no estic d'acord del tot amb aquesta jerarquització, em costa tenir tant de temps com per escriure aquí. Avuí, però... volia desafiar al senyor Maslow i la seva piràmide i m'he jugat el meu temps de dormir (si abans era poc, ara...) per engreixar la meva self-actualization al blog encara que la base sigui més dèbil i pugui esbucar-se tot de cop.

Estimat Abraham Maslow,
hi ha gent que a vegades s'arrisca a tenir més un rombe que una piràmide. Avui m'ha tocat.