Quan ella va girar les claus per assegurar-se de deixar la porta de casa ben tancada, va pensar que les dues voltes que el pany permetia eren poques per tenir temps suficient d'assumir que marxava. Va romandre immòbil, amb els ulls tancats, davant la fusta podrida que havia vist la seva cara dues vegades al dia durant els darrers anys. I esperà. Només quan va sentir que la por de tornar a girar les claus en sentit contrari va ser més gran que la de treure-les i no tornar, va obrir els ulls de cop i començà a córrer escales avall.
La porta que separava la foscor de la foscor es va obrir. Aire gèlid i vent. Lliure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
M'encanten, aquests microrrelats!!!!
A mí también me gustan mucho. Me gusta cuando no hay ni un principio ni un final, si no que se cuenta una parte, sea relevante o no.
El tuyo en particular me gusta por dos motivos:
- Me gusta mucho como está escrito.
- Tengo unas ganas bestiales de saber más. ¿Por qué se quiere marchar ella? ¿Qué o quién hay al otro lado de la puerta? ¿A dónde va y de qué se siente libre?...
Muy bueno, brillante.
Estic totalment d'acord amb els dos comentaris anteriors.
Ultrabrillant!
Microrelats que podrien ser tota una història.
:)
El que més me flipa és el contrast entre una espècie de tristesa per deixar la casa per part d'ella, i la darrera paraula del post.
El títol: impresionant!
Buk: Benvingut!. Quan vaig descobrir l'Atlàntida, aviat vaig descobrir els teus haikus...i la publicitat que et fa sempre en Jaqme la mereixes :)
Hematie: Sempre m'ha agradat la teva curiositat per les petites coses i com et fas mil preguntes sobre tot.
Jaqme: Ay! Jo crec que faig microrrelats perquè no podria fer novel·les democràtiques com tu! :)
Buk! Buk! Recomanam alguna cosa de Thich Nhat Hanh! Mestre Zen, no necessit saber res més per estar segur de que m'agradarà!
Doncs mira, et dic un parell dels que m'he llegit:
- El corazón de las enseñanzas de Buda
- Llamadme por mis verdaderos nombres
Aquest últim és un llibre de poemes boníssim. Cada un d'ells podria ser un sutra.
Pel que llegeixo als teus posts, crec que tots dos t'agradarien molt.
Publica un comentari